Nascut el 1912 a Gentilly.
A Doisneau el mogué l’interès per captar “els gestos corrents, de la gent corrent, en situacions corrents”. El fet que no trobem primers plans a la seva obra és degut a la seva timidesa, que li impedia apropar-se als fotografiats. Tot i així, la seva foto més emblemàtica, “El petó”, poc té a veure amb l’espontaneïtat i la distància, tal com explicarem més endavant.
A Doisneau el mogué l’interès per captar “els gestos corrents, de la gent corrent, en situacions corrents”. El fet que no trobem primers plans a la seva obra és degut a la seva timidesa, que li impedia apropar-se als fotografiats. Tot i així, la seva foto més emblemàtica, “El petó”, poc té a veure amb l’espontaneïtat i la distància, tal com explicarem més endavant.
Durant els primers anys del seu camí fotogràfic passejà una Rolleiflex. Més endavant es decantaria per una Leica. 
Al 1931 l’artista André Vigneau l’introdueix en el món de la fotografia com a art i farà que descobreixi a Man Ray. Després d’una època marcada per les fotografies d’objectes inanimats passa a retratar els transeünts de Gentilly i París. Durant la crisi dels anys 30 es veuria forçat a treballar a la fàbrica Renault com a fotogràf industrial i de publicitat. Dues dècades més tard , la revista Life encargaria a la agencia RAPHO un reportatge sobre els amants de París, d’on sortiria la mítica instàntania.
El petó dels joves representà l’esperança de futur de dos amants a una Europa encara dolguda per l’impacte de la Segona Guerra Mundial (cal dir que un cop terminà, Doisneau treballà amb Capa i Cartier-Bresson). El retrat es va fer davant l’ajuntament de la capital francesa, i a diferència del què es va creure durant molts anys, es tracta d’un posat. “No és una foto lletja, però es nota que és fruit d’una posada en escena, que es petonejen per la meva càmera”. El fotògraf es va veure obligat a reconeixe-ho quan al 1993 una sèrie de parelles van intentar treure profit fent-se passar per la famosa parella i reclamant drets d’autor.
L’obra de Doisneau és rica i variada: fotografià la resistència, la guerra, retratà personatges bohemis i intel.lectuals. Va fer fotos per encàrrec i també improvitzacions a l’estudi, sense obviar les seves fotografies de carrer, representatives del París nocturn: jazz, cafès de l’art… Es mogué sobretot per Montparnasse i Saint Germain des Prês.
Morí l’1 d’Abril de 1994, deixant al món més de 450.000 fotografies que vetllen les seves filles Francine i Annette.
1 comentario:
Robert Doisneau... qui tingues un 1% de la seva magia al disparar.
Publicar un comentario