FotoFrança s.XX: I, Dora Maar

Nascuda a París l’any 1907. Fotògrafa, pintora, escultora i poetessa. Probablement és coneguda mundialment gràcies a la seva relació amorosa amb Pablo Picasso.

Després de passar la seva infància i adolescència a Buenos Aires, ingressà a la Academie Lothe de París- lloc on coincidí amb Henri Cartier Bresson - malgrat que mai va restar plenament convençuda dels ensenyaments rebuts. Així doncs va seguir els seus estudis de fotografia a L’École de fotografie de la Ville.

Podem distingir tres etapes en la vida i l’obra de la fotògrafa:

• Una primera que ve donada pel moment en què se li presenta la possibilitat d’obrir un estudi amb Pierre Kéfer. Junts treballaran per a revistes de moda de l’època, fent campanyes publicitàries per a empreses de cosmètics i retratant una de les models més joves i belles del cercle surrealista, Assia, les fotografies de la qual es veuran publicades a algunes revistes eròtiques de l’època. Durant aquests anys la seva fotografia es mou dins d’una línia clàssica i refinada. Treballà amb la sobre-exposició per intensificar els blancs i els negres.
  
• Una segona, que s’iniciaria cap al 1934, quan viatja cap a terres catalanes, concretament la Costa Brava i Barcelona, ciutat on comença a captar la pobresa i la desesperació, marcant un fort contrast amb les seves anteriors fotografies glamouroses i elegants.

• Una tercera i última etapa surrealista marcada pels retrats d’artistes, composicions amb objectes desproporcionats, fotocollages, etc.
  

La muller de Picasso fou una dona políticament combativa, excèntrica en ocasions, entregada en l’amor… la seva passió abraçà doncs tots els camps. I així queda reflectit tant en les seves fotografies com en els retrats que li feu el pintor.

Va haver de ser ingressada en un hospital psiquiàtric. Morí a l’edat de 90 anys.

"Yo no fuí la amante de Picasso; él sólo fué mi amo".