FotoFrança s.XX: II, Henri-Cartier Bresson

Henri Cartier-Bresson va néixer a Chanteloup, Seine et Marne, un any després de Dora Maar, en el si d’una família burgesa que li inculcà l’amor per l’Art.

Considerat per molts pare del fotoreportatge, el seu modus operandi consistia a fotografiar el subjecte d’una forma discreta, sense distreure’l, amb una certa actitud voyeurista (imatges a la sauvette). Predicà sempre amb la idea de captar l”instant decisiu”. Cartier Bresson va saber composar amb rigor, observant els gestos i les juxtaposicions d’elements, i disparava en el breu instant en què tot això creava un conjunt significatiu. Cal dir també que mai retallà els seus negatius sinó que els positivava complets, sense enquadrar ni retallar res, fet que afegeix mèrit a la seva obra i la fa més “real” si cap.

Inicialment es formà en l’àmbit de la pintura, estudis que acabà entre el 1927 i 1928. En aquell moment havia participat dels cercles surrealistes parisencs. Decideix dedicar-se a la fotografia, primer treballant amb una Krauss de segona mà i més endavant amb una Leica de la qual ja no es separaria. Al 1947 funda juntament amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger l’agència Magnum, començant una etapa de nombrosos viatges per Àfrica, Mèxic, Estats Units, Espanya... Com a anècdota, cal destacar que un any abans assistí a l’exposició que el MOMA organitzà creient que havia mort a la Segona Guerra Mundial. Més endavant es convertí en l’assitent del cineasta Jean Renoir.

Al llarg de la seva vida va tenir la oportunitat de cobrir importants esdeveniments, com ara la mort de Gandhi, la Guerra Civil Espanyola o l’entrada triomfal de Mao Zedong a Pekín.

Cap al 1970 deixa de banda la càmera per tornar a la seva primera passió, el dibuix.

L’any 2000 creà amb la seva esposa, la fotògrafa Martine Frank, una fundació encarregada de reunir les seves millors obres, situada al barri de Montparnasse (París).

Morí 4 anys més tard, consagrant-se com un dels “fotògraf de carrer” més rellevants de la història, mestre de la detenció del temps, devot de l’espontaneïtat i l’anonimat, retratista excepcional i testimoni del s.XX, que quedarà gravat en el nostre record en blanc i negre.